Charlie Rivel va fer riure i plorar generacions d’amants del circ amb el seu udol cèlebre. La seva imatge: vestit vermell, sabates grosses, i els seus instruments: cadira i guitarra el van convertir en un mite. Enguany és celebra 114 anys del seu naixement.
I com ja és habitual celebrem, aquest proper diumenge, la Jornada de Portes Obertes de l’Exposició Permanent en honor del pallasso català més popular i universal, en Charlie Rivel.
VOLS SABER MÉS D’EN CHARLIE?
Josep Andreu, més conegut amb el nom de Charlie Rivel, va néixer a Cubelles, el 23 d’abril de 1896 durant una gira dels seus pares; la funàmbula occitana Marie Louise Lasserre i el trapezista Pere Andreu, nascut al barceloní barri d’Hostafrancs.
La família passa a França i no en torna fins el 1913. Del 1915 al 1920, els Andreu-Lasserre regenten el circ Reina Victoria. Entre 1924 i 1935, els germans Charlie, Polo i René Rivels triomfen als millors locals d’Europa i Amèrica del Sud amb números de trapezi, acrobàcia i pallassos.
Un dels seus números més aplaudits és el de Charlot als trapezis baixos (llavors Josep Andreu es feia dir ‘Charlot Rivels’). Diu la llegenda que un dia Chaplin li va preguntar: “M’imiteu vós o sóc jo, qui us imita?” La paròdia d’una cantant d'òpera és també un referent del gènere, però la seva entrada emblemàtica serà sempre la de la cadira i la guitarra. I aquell Uuuh! característic, tendre i trapella alhora.
Segons Sebastià Gasch, el gest i el silenci de Rivel eren universals.
L’any 1954 va visitar per primer cop Cubelles i després va complir la promesa de tornar-hi. El 1969 s’hi va fer una casa i, ara, hi ha un carrer i un col•legi que duen el nom del pallasso. Charlie Rivel és Medalla d’Or i fill predilecte de la vila, que el 1980 li va erigir un monument.
Entre d’altres pel•lícules, va protagonitzar El aprendiz de clown, rodada a Cubelles el 1967 per Manuel Esteba, i és una de les tretze personalitats que Antoni Ribas retrata al documental Catalans universals (1978).
El 26 de juliol de 1983 moria a Cubelles un dels pallassos més grans de la història del circ, l’home que sempre deia que el seu tresor més preuat eren els somriures dels infants d’arreu del món.
