ESPAI D'ARXIU I DESCOBERTA

A L'ESPAI DE DESCOBERTA  

CONFERÈNCIA: EL CASTELL DE CUBELLES, DES DE L’ANTIGUITAT AL SEGLE XXI. Divendres 3 de febrer de 2012, a les 7 del vespre, a la sala d’actes de la Rectoria. A CÀRREC DE RAQUEL LACUESTA I ALBERT LÓPEZ
Raquel Lacuesta Contreras és doctora en Història de l’Art i llicenciada en Filosofia i Lletres i Ciències de l’Educació. Des de 1985 treballa al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL), del qual n’és el cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Documentació i Difusió. L’any 1997 va rebre el Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat juntament amb l’equip de restauració d’una part de la Casa Milà La Pedrera de Barcelona.
Albert López Mullor és arqueòleg i doctor en Geografia i Història. És el cap d’Investigació Històrica del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. En la seva dilatada i brillant trajectòria hi ha la seva condició de Conservador del Museu Arqueològic de Barcelona i la de professor del departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.
 
Organitza: Grup d'Estudis Cubellencs "Amics del Castell"


ESPAI DE L'ARXIU DE CUBELLES

NOVETAT: Retorn del Fons de Charlie Rivel a Cubelles


Retorna el Fons de Charlie Rivel a Cubelles, que estava dipositat a l'Arxiu Comarcal del Garraf, on es va portar per classificar-lo i inventariar-lo, i perquè l'ajuntament no disposava d'unes instal•lacions adequades. Ara, amb l'adquisició d'uns armaris d'arxiu especials per emmagatzemar aquest fons, el Fons de Charlie Rivel ha pogut retornar al municipi.
Les accions que vol dur a terme l'arxiu en els propers mesos serà l'inici de la digitalització i identificació de les imatges que conté aquest fons, tasca que es durà a terme conjuntament amb el personal de l'Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel.



 INFORMACIÓ D'INTERÈS A LA XARXA:
 
LA REVISTA 'DESTINO' A LA MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA
Una molt bona notícia sobre noves col·leccions digitalitzades:
Amb aquestes paraules presenta la col·lecció Dolors Lamarca, Directora de la Biblioteca de Catalunya:
«Durant una pila d’anys Destino va ser el setmanari per excel·lència.
Igual que s’ha dit que el Barça és més que un club, Destino va ser més que un setmanari. Va connectar amb amplis sectors de la població, i va esdevenir indispensable per conèixer l’evolució de la cultura i els costums de Catalunya. Va deixar una gran petja no tan sols en el món de la premsa, sinó com a part d’una societat que volia ser diferent sota el franquisme.
Destino és una de les joies de les publicacions catalanes en llengua castellana. Per descomptat que la més valuosa. Conté una enorme quantitat d’ informació d’alta qualitat, especialment a l’etapa que va del 1939 al 1980 amb les col·laboracions estel·lars d’escriptors de la talla de Pla, Sagarra, Lujan, Perucho, Blai Bonet, Joan Ramon Masoliver…. i dibuixants i pintors com Junceda, Capmany, Vila Arrufat…
La Biblioteca de Catalunya ha aconseguit formar una col·lecció totalment completa de les tres etapes de la revista Destino– les tres vides , diuen Carles Geli i José M. Huertas, historiògrafs de la revista- i ara les ofereix totes tres en format digital i en un sistema que permet interrogar tot el text alhora.».

Font: Bloc de Lletres

Sabies que..?

Sabies que Charlie Rivel va guanyar el primer premi en un Concurs d’imitació de Charlot?

Charlie Rivel va ser el pallasso català més popular i universal. Va fer riure i plorar generacions d’amants del circ amb el seu udol cèlebre. La seva imatge: vestit vermell, sabates grosses, i els seus instruments: cadira i guitarra el van convertir en un mite.

Un dels seus números més aplaudits és el de Charlot als trapezis baixos (llavors Josep Andreu es feia dir ‘Charlot Rivels’).

Un dia es va celebrar un Concurs d’Imitació de Charlot, on Charlie Rivel acompanyat de la seva filla Paulina es va presentar i va guanyar. La gràcia de tot això, és que el mateix Chaplin es va presentar en secret, i va participar. I va quedar tercer.

Va ser en el moment dels premis quan Chaplin li va preguntar: “M’imiteu vós o sóc jo, qui us imita?”