dimarts, 26 de juliol del 2022

AL JULIOL CELEBREM ANYS AL CHARLIE


L’exposició dedicada al pallasso més universal celebra aquest estiu el seu 32è aniversari. L’exposició d’en Charlie Rivel va ser inaugurada el 26 de juliol de 1990 amb el nom de Charlie Rivel Hall. La sala obria portes, coincidint amb el setè aniversari de mort del pallasso en un espai cedit per la Caixa d’Estalvis i Pensions, situada a les Galeries del passeig Narcís Bardají.

Durant el primer mes de funcionament van passar per l’exposició unes quatre-centes persones, amb una afluència constant de públic de diversa procedència i edat, encara que el més habitual eren les visites de persones entre els 30 i 50 anys, la majoria d’ells acompanyats dels seus fills.

Anys després, i després dels treballs d’adequació realitzats en una de les sales del Castell dels Marquesos d’Alfarràs, la col·lecció es trasllada. El 16 de març de 2006, i amb presència de diferents personalitats polítiques convidades a l’acte, s’inaugura oficialment el nou emplaçament que es bateja amb el nom d’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel. La col·lecció, que conté objectes personals, pintures i vestuari del pallasso, ha anat creixent i incorporant novetats, amb l’objectiu d’impulsar la seva promoció i difusió.

Sabies que..?


Sabies que Charlie Rivel va guanyar el primer premi en un Concurs d’imitació de Charlot?

Charlie Rivel va ser el pallasso català més popular i universal. Va fer riure i plorar generacions d’amants del circ amb el seu udol cèlebre. La seva imatge: vestit vermell, sabates grosses, i els seus instruments: cadira i guitarra el van convertir en un mite.

Un dels seus números més aplaudits és el de Charlot als trapezis baixos (llavors Josep Andreu es feia dir ‘Charlot Rivels’).

Un dia es va celebrar un Concurs d’Imitació de Charlot, on Charlie Rivel acompanyat de la seva filla Paulina es va presentar i va guanyar. La gràcia de tot això, és que el mateix Chaplin es va presentar en secret, i va participar. I va quedar tercer.

Va ser en el moment dels premis quan Chaplin li va preguntar: “M’imiteu vós o sóc jo, qui us imita?”